«Tomàs pretenia ser culte sense esforç. Tenia la dèria de memoritzar paraules que ell creia enrevessades, d'aquelles que ningú no sabia, per impressionar. Trobava als diaris una paraula o memoritzava expressions que havia sentit i les barrejava impunement en qualsevol frase. Un dia, ja érem nosaltres grans, estàvem amb ell en una cafeteria cèntrica de València. Feia temps que usava la paraula «inverosímil» ací i allà. Ens asseguérem a la terrassa i vingué el cambrer:
—¿Què prendran?
—Aigua mineral —demanà Tomàs.
—¿Amb gas o sense?
—M'és inverosímil —va amollar, fastuós.
El cambrer marxà a la barra convençut que les volíem amb gas».
Gràcies per la propina
Ferran Torrent
Restaurante - Cafetería City
Todocolección
No hay comentarios:
Publicar un comentario