domingo, 5 de marzo de 2017

Pluja refrescant d'un març que refresca

«La dona valenciana s'ha vestit de primavera
i ha pres lo carrer i l'ha omplit de llum
en el soroll de la música, la festa i el fum
un any més, com tot lo món espera.

S'ha vestit dels colors del cel i la mar,
del sol i la terra, del vent i de l'aigua,
els colors de la vida que vol retornar
i retorna,
feliç,
i són les falles.

Sa bellea, calcigant per la ciutat,
es prou delicada envolta de seda.
¡Quina bonicor!, diuen quan la veuen
els que han vingut per volta primera
a vore com naix de nou la primavera.

Delicada femella, rosa del roser,
gesmil que retorna a sa vida plena,
pluja refrescant d'un març que refresca
la fret de l'hivern que deixem darrere.

Benvinguda dona, que tornes de nou
en la primavera que encara no aplega
i tu ya fas viure en esta ciutat
i en estos carrers que viuen per tu.

La dona valenciana, nafa primerenca,
somriu quan la gent la mira passar:
el sol per cabell,
la terra i el mar vestint lo seu cos,
la llum naixquen-li en el ventre,
donant-li a la vida de nou el sentit.
La primavera renaix
com renaixqué sempre:
vestida de dona.

I la vida és un somriure
i la vida és la mirada,
i la vida se desperta
després d'estar oblidada
d'un hivern que ya no és,
d'un hivern que no la ama...
¡i aplega la primavera
amagada en la falda
de la dona valenciana
que s'ha vestit, com fa sempre,
en els colors de son poble,
en els colors de sa terra,
en la suavisada seda
que recobrix ses encants!

Ay, dona, si me donares
una miqueta de tu,
per a portar-me la llum
a la foscor que m'habita.

Ay, dona, si tu vullgueres
vindre en mi i fer-me tu,
fer-me foc i fer-me fum,
no eixir mai de ma presència...

La dona valenciana s'ha vestit de primavera
i ha pres lo carrer i l'ha omplit de llum
en el soroll de la música, la festa i el fum
un any més, com tot lo món espera.

I yo la mire...
i somie...»

La dona valenciana

Halloran


Falleras en carroza frente a la Estación del Norte

Todocolección

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada